Trencacims Paüls

IMG_8021

Parada obligada d’aquest 2017!

Un any amb pocs objectius, amb un molt clar, el petit Magí! Però Trencacims era una cursa que sempre tenia en ment, els comentaris, el saber fer de les terres de l’Ebre, les xifres que asseguraven una cursa de les que m’agraden,  les brutals imatges del recorregut… i una molt important, des del 2016 som una cursa agermanada, Roures i Trencacims busquem el millor per al corredor i que sigui un cap de setmana per no oblidar!

Així que tot i portar mesos sense entrenar, amb tant sols 4 sortides amb el grup en les darreres setmanes, afronto una Trencacims dura, on caminarem molt i veurem el paisatge (ens deixem el rellotge i tot)!

Amb l’únic objectiu d’acabar arranquem en una sortida espectacular, de nit amb pirotècnia i les mítiques torxes, la primera rampa es fa més ràpida del que calia esperar, en alguns moments sobretot a la part més alta amb algun tram més grimpadet. Es aquí on ja es veia que el dia no seria calmat, a les zones altes el fort vent característic de la zona ja feia forta presencia i contrastava amb la calor que fa sense trobar l’aire.

En general no van vindre males sensacions, en un bon passeig on només apretava a les baixades que tècnicament ho permetien, els controls anaven venint sense fer-se pesat.

A Sant Roc amb les cames una mica trinxades em trobo a la Silvia amb el marrec i la mama, que sempre es un descans trobar, i que en aquesta cursa feréstec no tornaré a veure ja que no son massa accessibles els avituallaments. Prenc uns minuts per recuperar de la baixada que veníem i engeguem la marxa per fer una pujada i els 2 únics km de pista que trobarem (en el meu estat físic sem van fer pesats i tot) Però al camí d’Alfara ja em van dir que tranquil, que no correria massa al que venia 🙂

En una bona estona on seguíem amb la mecànica de no fer cap sobre-esforç que no fos en baixada ja som al Mas del Castillo on des de l’anterior avituallament ja ens havien avisat de que hi trobaríem pasta i cerveseta… Doncs s’havia de fitxar, una estona de repòs per menjar be i hidratar-se amb una llauneta de Moritz. Ja amb el cap en els darrers km’s però no més tranquils, tenim el darrer tram de Trencacims on el bat de sol era ja força molest en els trams interiors i el vent un tant perillós en els alts, però en menys del que esperava ja ens trobem al cap damunt de la darrera pujada, i quedava donar-ho tot baixant, sobretot per que era de les baixades on podies gaudir i agafar moments de bon ritme!

Així tenim una de les experiències més bones en una cursa de muntanya! Sense grans resultats ni moments crítics, gaudint del que ofereix aquesta gran terra i del moment!

Avituallaments perfectes, marcatge correcte i un ambient brutal, Trencacims, Tornaré!

Amb el millor equip i ja inseparables, Motxilla Raidlight i Spibelt com a cinturó i portadorsals!

Les zapas ens hem decantat per les Feline Ultra, resistents amb una bona tracció amb uns dies de pluja previs i perfecte per a caminar (que es del que es tractava el meu Trencacims 😛 )

Mitjons i calçotets Lurbel, malla 2XU i gorra Buff (la millor que he probat fins ara)

Fotos: Ramon Ferrer, Aina Gutierrez

PD enhorabona als senglars coneguts per fer bona feina i finiquitar aquest monstre de cursa 😉

Anuncios

Responder

Introduce tus datos o haz clic en un icono para iniciar sesión:

Logo de WordPress.com

Estás comentando usando tu cuenta de WordPress.com. Cerrar sesión / Cambiar )

Imagen de Twitter

Estás comentando usando tu cuenta de Twitter. Cerrar sesión / Cambiar )

Foto de Facebook

Estás comentando usando tu cuenta de Facebook. Cerrar sesión / Cambiar )

Google+ photo

Estás comentando usando tu cuenta de Google+. Cerrar sesión / Cambiar )

Conectando a %s