Trencacims Paüls

IMG_8021

Parada obligada d’aquest 2017!

Un any amb pocs objectius, amb un molt clar, el petit Magí! Però Trencacims era una cursa que sempre tenia en ment, els comentaris, el saber fer de les terres de l’Ebre, les xifres que asseguraven una cursa de les que m’agraden,  les brutals imatges del recorregut… i una molt important, des del 2016 som una cursa agermanada, Roures i Trencacims busquem el millor per al corredor i que sigui un cap de setmana per no oblidar!

Així que tot i portar mesos sense entrenar, amb tant sols 4 sortides amb el grup en les darreres setmanes, afronto una Trencacims dura, on caminarem molt i veurem el paisatge (ens deixem el rellotge i tot)!

Amb l’únic objectiu d’acabar arranquem en una sortida espectacular, de nit amb pirotècnia i les mítiques torxes, la primera rampa es fa més ràpida del que calia esperar, en alguns moments sobretot a la part més alta amb algun tram més grimpadet. Es aquí on ja es veia que el dia no seria calmat, a les zones altes el fort vent característic de la zona ja feia forta presencia i contrastava amb la calor que fa sense trobar l’aire.

En general no van vindre males sensacions, en un bon passeig on només apretava a les baixades que tècnicament ho permetien, els controls anaven venint sense fer-se pesat.

A Sant Roc amb les cames una mica trinxades em trobo a la Silvia amb el marrec i la mama, que sempre es un descans trobar, i que en aquesta cursa feréstec no tornaré a veure ja que no son massa accessibles els avituallaments. Prenc uns minuts per recuperar de la baixada que veníem i engeguem la marxa per fer una pujada i els 2 únics km de pista que trobarem (en el meu estat físic sem van fer pesats i tot) Però al camí d’Alfara ja em van dir que tranquil, que no correria massa al que venia 🙂

En una bona estona on seguíem amb la mecànica de no fer cap sobre-esforç que no fos en baixada ja som al Mas del Castillo on des de l’anterior avituallament ja ens havien avisat de que hi trobaríem pasta i cerveseta… Doncs s’havia de fitxar, una estona de repòs per menjar be i hidratar-se amb una llauneta de Moritz. Ja amb el cap en els darrers km’s però no més tranquils, tenim el darrer tram de Trencacims on el bat de sol era ja força molest en els trams interiors i el vent un tant perillós en els alts, però en menys del que esperava ja ens trobem al cap damunt de la darrera pujada, i quedava donar-ho tot baixant, sobretot per que era de les baixades on podies gaudir i agafar moments de bon ritme!

Així tenim una de les experiències més bones en una cursa de muntanya! Sense grans resultats ni moments crítics, gaudint del que ofereix aquesta gran terra i del moment!

Avituallaments perfectes, marcatge correcte i un ambient brutal, Trencacims, Tornaré!

Amb el millor equip i ja inseparables, Motxilla Raidlight i Spibelt com a cinturó i portadorsals!

Les zapas ens hem decantat per les Feline Ultra, resistents amb una bona tracció amb uns dies de pluja previs i perfecte per a caminar (que es del que es tractava el meu Trencacims 😛 )

Mitjons i calçotets Lurbel, malla 2XU i gorra Buff (la millor que he probat fins ara)

Fotos: Ramon Ferrer, Aina Gutierrez

PD enhorabona als senglars coneguts per fer bona feina i finiquitar aquest monstre de cursa 😉

Anuncios

Temporada 2017

Un 2016 amb un dels objectius completat amb nota i un altre amb mal sabor de boca, marcat per l’abandonament a Emmona, que es tradueix en no poder ser finisher del circuit Alpin Ultras, tot i anar de més a menys en la temporada, content per les experiències viscudes!spibelt-ambassador

Ara toca arrancar una nova temporada, un 2017 que comença de la millor forma possible, com a ambaixador de la marca de cinturons Spibelt on també hi trobaré al crack Kilian Garcia, company de club, de projecte i de vida!

 

La temporada anirà marcada per una reducció de distancia, al febrer serem papis i toca aportar més temps als meus! Tot i així il·lusionat en poder tornar a entrenar a ritmes més ràpits i poder anar a una distancia en la que em trobo molt còmode com es la marató. Així arranca el 2017, quines maratons recomanes?

Dins de l’equip col·laborador amb la Botiga Rocaforadada estarem:

 

 

UTMCD Campionat de catalunya

Primer gran objectiu de la temporada i amb moltes ganes de veure com estan reaccionant els entrenaments de la temporada.

L’objectiu que teniem era apostar per un podi en categoria d’equips masculins, el Gerard Mangrané i jo féiem parella par afrontar els 90km per les muntanyes de Prades. No arrancàvem de la millor forma, ja que Gerard arrossegava unes llagues als peus que fins pocs dies abans no ens van deixar saber si prendríem sortida els dos.

11257921_1007873269260259_1552620369364461769_o

Sortíem de Prades, engrescats, Ger tirant de mi apretant el ritme que jo tenia previst de cursa, jo allargant un pel a les baixades per que després em recuperi, arribem a Albarca, primer control, que sense agafar ni aigua seguim camí de Cornudella, pràcticament tot en descens i es fa molt ràpid igual que els 45 primer km’s.

A Cornudella trobem a part dels nostres, Ester Casajuana, els pares de Ger i en engresquen força, ell es posa una mica de crema i continuem la marxa, pero en pic sortim del poble ja arranquen les molèsties als peus, enfilem el pantà de Siurana per acabar pujant a cap damunt. En aquest punt ja comenta que no es veu amb forces de baixar amb condicions, per davant teniem la baixada de la Trona, força exigent si vols portar un ritme alegre. ens separem una mica ja que jo aprofito per baixar i un pic avall ja tenim el plantejament de desfer el equip el no es veu per acabar i planteja una retirada, intento engrescar-lo, que es prengui algo per animar-se, pero en uns km’s poc abans de arribar al gorg decideix que ens separem i deixar-ho a Castillejos.

12916996_1008223945891858_3516037904848225081_o

Aquí ja acaba l’aventura, segueixo força desmotivat fins a castillejos i faig una molt bona baixada per garrigots adelantan a varios corredors. Un cop a Vilaplana, km45 en 5 hores, on sempre es diu que arranca la cursa el meu cap no sabia si seguir, a raó de que? o si plegar ja que el que tant de temps havíem preparat no era fer una cursa i llestos; tot i això faig una parada molt ràpida, menjar un plat de pasta omplir bidons, una mica d’aigua de coco i carregar el flask de Rendiment Race.

Arranca una de les pujades més dures, campanilles, la calor em pot força i ara apretar, amb el cap més fora que dins de la cursa faig una pujada força pésima, pero un cop a la Mussara se que per davant tinc una baixada i un recorregut brut pero divertit, així que m’animo, i aquí canvia novament la meva cursa, cada cop em sento millor, arribo a Albiol amb ganes de fer un bon paper tot i lo que he perdut, paso l’avituallament ràpid i començo una de les millor baixades, en un acte molt inconscient decideixo jugarme la cursa a cada baixada técnica i si cal afluixar als trams de pista on no estigui per corre, i així es faig una baixada a Mas den Forés frenética que per poc fa que mamare i Tomás (el meu suport) no estiguin al control i mes trobi just arribant amb el cotxe.

Següent tram la penúltima pujada, que faig com puc i un cop a Mont-ral després de recuperar les cames amb una mica de Fisiocrem seguim donant-nos compte que aquest any ja s’ha canviat l’hora i això voldrà dir que tindrem més llum de dia. en el tram que uneix les dues foradades vaig amb un noi de la zona del Montseny i afluixo el ritme ja que vaig força distret, i poc abans de trobar la foradada de Capafonts, una bona baixada técnica i sempre humida m’escapo i em llanço a l’aventura novament; les sensacions del cos son cada cop millors.

Paso el control de forma ràpida i amb ganes de passar l’Abellera sense donar-me’n compte ja estava en ella i a la pista camí del Tossal, pista que ja feia de nit, pero intento aguantar fins al Tossal sense treure el frontal i així aprofitar per guardar els bastons ja que no els necessitaré més, paso 20 minuts que es negre nit i m’aprofito a trams de la llum que em fa un company de fatigues de Santes Creus. A les 21:25 es l’hora en la que trec el frontal (potser si que m’he flipat) i ja només em queda gaudir de la baixada i entrar a la plaça de Prades, baixant com mai en tot el recorregut completo l’últim tram en 25 minuts!

IMG-20160404-WA0002

Ja a Prades en 12h50′ tenia el sabor agredolç de no haver aconseguit allò que veníem a buscar, però content de les sensacions de cursa i del resultat, 17e del campionat de Catalunya i quasi 2 hores menys que el resultat de l’any anterior!

Gracies a Mamare i a Tomás per estar en tots els controls que necessitava, a tots els seguidors de corredors del club que també vau fer-me costat i que animeu més del que us imagineu. Gracies al meu company de fatigues, bou, gracies per no marxar, per estar al costat en els controls i per estar a Prades, això si que es un tandem!

Gracies Kilian per fer que el meu cos aguanti, que porti un ritme tan còmode que abans no podia, encantat de que tu portis els meus entrenaments! I per la teva cursa no pateixis, tots sabem que si no ara demà serà el teu dia i tothom parlarà del nou Kilian 😉

I per últim enhorabona a tots els que vau fer el vostre objectiu!

12961228_10208768450358367_5416519443519977854_o

Fotos: Jordi Santacana, Bou, Gerar Padró.

Samarreta: Waa

Malles i compresives: 2xu

Mitjons: Track lurbel

Zapas: SpeedGoat Hoka

Motxilla: Responsive 8 Raidlight

Bastons: Ultra Carbon Black diamond

Energètic: Rendiment Race

Gels: Victory Endurance

Bidons: SF500 Hydrapak

Primera parada UTMCD

Ja amb el primer objectiu de la temporada!

Demà sortirem de la plaça major de Prades el Gerard i jo, amb l’ambició de fer un bon paper al campionat de Catalunya per parelles, objectiu Top5.

2016-04-01 16.17.30

Després de dies preparant “plannings” per molts dels corredors del club que s’embarquen a fer alguna de les 3 distancies llargues de la Ultra Trail Muntanyes de la Costa Daurada , ara em tocava el meu. Mirant els temps de l’edició anterior, els que cal millorar, ara ja només queda donar el tret de sortida als 90km que ens separen de tornar a Prades com a finishers, en el meu cas la 4rta vegada de les 5 edicions!

Amb una especial estima en aquesta carrera, aquest any anem amb les armes més carregades que mai!

Ens podeu seguir al següent enllaç! Dorsal 79 

Animar a tots els participants, en especial als integrants del club!! i com no a la màquina! Gran Kilian Garcia 😉

Creando el camino para #Roures2016

Sin dejar de entrenar el equipo técnico de “La Marxa dels Roures” arranca el trabajo para tener esta 3era edición del evento más importante del “Club Excursionista Alliberadrenalina”

Como director del evento me encanta poder contar con grandes ligas a nuestro lado, tanto el recientemente creado “circuit del camp de Tarragona” en el que formará parte de el nuestra distancia clásica; como a la Copa catalana de carreras de Resistencia, que en este caso cerrará su calendario con la nueva distancia de Roures, la Roures Extrem, 71km y más de 4500m de desnivel positivo siendo la más exigente del calendario y estamos seguros que una de las más duras de la zona.

Así arranca nuestro trabajo, con ganas de consolidar nuestras marchas y carreras de 11 i 24km, igual que nuestro canicross; pero en esta edición lanzaremos y trabajaremos duro para sorprender a todos estos corredores más exigentes y que les gustan las distancias más largas.

Con ganas de que sea Octubre, poco a poco desvelaremos todas las novedades que la “Marxa dels Roures” tiene preparadas para esta nueva edición!

Siguenos:

https://www.facebook.com/Marxa-dels-Roures-700619200025510/

http://marxadelsroures.alliberadrenalina.com/

royres

 

Arranca el circuit de curses del camp de Tarragona

Amb 4 termes, cursa del circuit del camp de Tarragona arranca la temporada, un dels objectius era fer una bona posició en aquesta lliga creada per entitats i que la meva en forma part, però a primera vista sembla que serà més complicat del que semblava en un bon inici.

En arribar a Mont-roig ja es veia que no seria un dia fàcil, molts participants, fortes ratxes de vent i ambient de nivell, emprenem la sortida amb força, ja que a l’entrada del sender es possible que es faci una mica de tap i preferim apretar una mica a la sortida, de seguida entrem a un senderó i a la primera pujada de la cursa. Poc abans del primer control tenim una despistada un grup de corredors en un camí que trenca a la dreta, però en tornar endarrere ja tornem de nou al camí.

10365376_1145506712139665_6058767447458063511_o

Passat el primer avituallament arranca la pujada més dura de menys a més, amb forces encara faig una bona pujada, i encaro la baixada amb ganes de recuperar posicions, així es, i gaudeixo força a la baixada. Pero no tot son flors i violes, abans de tancar el primer bucle de la cursa enfrontem la segona pujada més dura, que em deixa força tocar, tot el tram de recorregut compartit i l’inici de l’altre bucle si que puc aguantar el ritme que portava de cursa, però en creuar la carretera per arrancar la pujada prèvia a la que porta a la mare de deu de la Roca, les cames ja no estan fines, tot i el vent esta fent molta calor i arranca algun intent de rampa als bessons. En aquestes zones trobem forces caminants i corredors de la cursa de 10km, que en altre ocasions diria que va ser molt molest, aquesta vegada em van donar una mica d’alè.

12764378_10207732997314816_3195891631170408798_o

Tot i afluixar arribo a la zona de la pujada de cordes força tocat, i en començar la baixada fins la ermita i ja final de cursa, apretada final que a falta de 2kms em fa tindre una pujada com mai al bessó dret, m’obliga a deixar-me caure a terra, i sort d’uns caminants que em van ajudar a estirar i van estar allà fins que vaig poder continuar, Gracies!!!!!

I per acabar 2km de baixada on talonejava molt per no permetre al bessó tornar a fer-me la guitza ja que esta al límit. Això son falta de sals 😦

Content del resultat total tot i que no de la posició 12715716_1144541145569555_2698143199635997472_n(la cursa m’ha semblat que tenia molts corredors de nivell) veiem lluny l’objectiu de fer bon paper a la lliga, pero milloro molt amb els nous plannings de l’entrenador!

Enhorabona a tota Alliberadrenalina per conseguir arrancar 3ers d’equips i a la Marta i Kilian per les seves primeres posicions, a per totes!

Reloj: Suunto Ambit 2

Zapatillas: Speedgoat 

Calcetines: Desafio Lurbel

Malla: Ronhill Cargo

Arranca la temporada

Demà ja puc donar per iniciada la temporada, i no d’una forma qualsevol, demà toca dir que no sempre correm per nosaltres mateixos o per fer una marca personal, entre altres voluntaris, més d’una vintena de voluntaris del club Alliberadrenalina col·laborem amb “Xq no Alex?” i amb la iniciativa que aquest any s’ha promogut a Tarragona per permetre interactuar a persones en cadira de rodes amb corredors per tindre les vivències que podem trobar en una marató.

Avui últim rodatge per estirar cames.

Amb moltes ganes i entrenament ens llancem a aquesta aventura per acompanyar al Ruben, que esperem fer gaudir de valent igual que en l’entrenament que ja hem compartit, demà completarem junts aquesta marató i molts aconseguiran la seva primera medalla, de moltes!

12419030_1086532084704570_5744752046530550271_o.jpg

Final temporada

Ya con la temporada terminada toca echar la vista atrás y reflexionar en que ha sido este 2015 y que hay que hacer para conseguir el 2016 que queremos.

Mi temporada no ha sido muy satisfactoria, todo y quedar segundo en Font d’en Garrot, Terceros en el campeonato de Catalunya de carreras de Ultraresistencia de parejas mixtas o la primera posición en parejas mixtas de Desafio Aitana de Lurbel, han sido muchas las que se han quedado en un intento, como el objetivo del año, la PTL o el abandono en Estels del sud.

CVAAU5wWwAEml_m

Así que arranco este 2016 con mucho más entreno, dirigido por un gran atleta y mejor persona y compañero Kilian Garcia, que permite que me plantee grandes retos personales y me ilusione con ellos.

No solo termina una temporada personal, a nivel club acabamos un año en el que no solo se han conseguido retos deportivos, es mucha la gente que ha empezado a correr des de zero con nuestro grupo, si no que también hemos tenido un gran crecimiento de actividades, salidas y socios como no! Aquí como presidente no me queda otra que agradecer el trabajo de cada uno de los integrantes de mi junta y que dedican sus horas desinteresadamente al buen funcionamiento de todo. Tanto Cursa del Gremi como Marxa dels Roures han sobrepasado el máximo de inscritos, y no encanta poder decir que Gremi verá ampliado los participantes para esta 2016, pero Roures no solo eso si no que añadirá una distancia a las 3 carreras que ya incluye. Roures Extrem, donde primará el desnivel i su tecnicidad, ya incluida en la copa de carreras de resistencia de la Feec.

Alliberadrenalina crece este 2015 y presenta el 2016 con muchas ganas de seguir promocionando el deporte en la montaña y creciendo como una gran familia!

12370966_1069247963099649_1875087847669181326_o

#Roures2015

Després de dues setmanes de tensió i estrès per ultimar els preparatius de la segona edició de la marxa dels roures, nits sense masses hores per dormir, en especial la del dissabte, i un dia frenètic per garantir que els corredors tenen tot el que ens agrada tindre a nosaltres quan portem les zapas posades, toca fer unes línies de reflexió sobre el que a finals de 2014 e inicis de 2015 era una idea tant sols al meu cap.

12239330_10206964255598885_7672625811635984910_o

Aquest any també al cap davant de les xarxes socials i de la difusió de la nostra marxa , aconseguim sobrepassar de bon tros les expectatives, triplicant els inscrits de la primera edició, cosa que ens posa més nerviosos, ja que a diferencia de la primera edició, aquesta apareixen el primer canicross, la petita marxa, i tot banyat per l’ambient de cursa i no tant sols el de les marxes no competitives; control de temps, trofeus, entrega de premis i un ritme de la jornada molt diferent!

Després de l’èxit de difusió que hem tingut, tocava estar a l’alçada, i ens IMG-20151122-WA0007.jpgquedem amb el bon sabor de boca de totes les felicitacions, somriures i mostres de satisfacció que estem rebent des del minut 1 per part de molts dels corredors i sobretot valorar que molts d’ells son corredors experimentats.

Això es el que fa que tota la feinada hagi valgut la pena, Gracies a tots els que us preneu les molèsties per felicitar-nos, sabem que hem comes errors, que tenim coses a millorar però també que hi posem el màxim de cada un de nosaltres i que ens encanta poder contribuir en aquest mundillo amb el nostre esdeveniment que esperem any rere any fer-ho millor i créixer per poder donar més a tots vosaltres!

Ara si toca agrair, millor dit AGRAIR, a tots els voluntaris que tot i anar justos de mans heu estat al peu del canó i sense dubtar-ho he contribuït a que tot fos un rèxit, com a director de #Roures2015 no sabeu el que ajuda poder confiar en els teu caps de zones, voluntaris d’avituallaments, encarregats de cada secció, fotografs, speaker o en cada un dels voluntaris que han agafat un telèfon per enregistrar un dorsal, Gracies a tots, sou DE PUTA MARE!

I ara tot i que necessitem un descans, ja portem un temps treballant en #Roures2016 i com sempre… la carregarem de sorpreses!905755_10206469236787511_6457971588920817531_o

Com diu l’Alejandro… Llarga vida al trail Running!

 

Marató del Montseny MdM2015

Un espectáculo!

Tenía que arrancar así la crónica, este domingo 8 de noviembre, después de años teniendo esta carrera en mente sobretodo por un vídeo brutal de la primera o segunda edición, llegaba el día de recorrer los caminos del Parque Natural del Montseny a través de los que pasa la maratón, que este año se desmarcaba un poco de la distancia dejando el track en 45.5kmperfilmdm

Con una intención muy conservadora, teniendo en cuenta que el recorrido es muy engañoso al inicio y pasa factura en sus dos pendientes más fuertes situadas en los km’s 18 y 28, me situo al final del cajón de 4/6h. Salimos de Palautordera muy tranquilos, todo y eso al menos adelanto un tercio de cajón, esa gente que prefiere entorpecer el dinamismo de la carrera por un interés propio. Todo y esta doble salida y un buen posicionamiento, justo antes del primer avituallamiento hay un tapón de unos minutos.

Una vez ahí (antes de km 5) me toca valorar mucho que como y bebo en cada uno de ellos ya que mi propósito era correr ligero la carrera y solo llevo un cinturón Spibel con un par de geles y unas sales de 226, y los bastones en las manos. De todas formas el sol aun no apretaba y solo cojo un par de vasos de agua.

En todo este tramo la carrera sube sinuosamente, es un terreno agradable para correr exceptuando un par de subidas trepadas muy puntuales, una de ellas nos deja en el segundo avituallamiento, Agua i alguna gominola porque me han entrado por la vista y a seguir trotando, aquí ya por un tramo que el regreso no compartirá. También tenemos la primera bajada del recorrido, ya que llevamos en ese punto cerca de 13.5km de constante subida con algún tobogán muy corto.

Y llegamos al control previo a la subida del Matagalls un de las dos paredes de esta carrera, en este control tomo un poco de tiempo cogiendo un pequeño bocata de jamón, unas gominolas, que serán un continuo en cada avituallamiento y unas sales de las que llevaba.

A modo palillero, la subida se me hace bastante amena, a mitad de camino el sol aprieta y me hace temer lo peor, ya que gestiono peor las situaciones de calor que las de frío, pero no es freno para seguir progresando, incluso adelantando bastantes corredores, un acierto coger los bastones todo y no cargar con mochila!

Una vez arriba llaneamos un poco y… lo mio una buena bajada cargada de hojas secas, que complican la visualización del terreno, pero que sin pensarlo me lanzo a disfrutar, que a ello hemos venido, tengo un par de torceduras un poco aparatosas, pero sin más dolor que el del momento, aquí se empieza a ver el valle por el que subiremos al Turó, y en nada nos encontramos ya un camino derecho muy serpenteante a través del que llegaremos cerca de los 1650m, sorprendentemente aun me encuentro fresco y esta subida siendo más dura que la anterior, no dejo de adelantar algún que otro corredor, eso siempre motiva!Aq67llvJNz_aBYNKwp-l-vAemQv5DHanxPXcmkYRE78

Una vez arriba, como una flecha pensando que ya estavamos en el punto más alto, pensando en la bajada tiro fuerte, pero veo que mantenemos mucho la altura… y esque no estamos en el Turó de l’Home, una vez en el avituallamiento toca la subida final, que no es nada técnica, pero es le cerecilla. Una característica que me llama la atención es que arriba no haya un control chip o al menos manual para controlar mejor ese punto.

Ahora si! 14km de bajada, en los que los primeros 4 son técnicos i con suelo poco lSBDal40bZQuO-cnhlG3QEb-YYPMOpyTitMrC8-pzIkcompactado en algunos momentos, en uno de ellos tengo una buena caída que me deja la rodilla tocada i algunos rasguños en el lateral, me levanto lento, y en volver en si, seguimos bajando, sin plantearme bajar el ritmo. Ya poco a poco va bajando la inclinación y tecnicidad del terreno hasta llegar al punto de ir por sendas demasiado corribles para mi, un gemelo al pegar un salto para salvar una mata, me pega un aviso contundente, y en el control prefiero asegurar el tiro y tomar 2 pastillas de sales y un gel rápido.

Acabando cojo ritmos de 4:15 / 4:30 que después de llevar 35km en el cuerpo y 2500 metros positivos no esta nada mal.

Y contento ya llegamos al pueblo en 6h 6 minutos, ahora ya consciente de porque casi 1000 corredores se dan cita en esta carrera, organización espectacular, avituallamientos de 10 y un entorno para perderse en él. Por cierto mojarse los pies des del km2 es parte del juego de los de Palautordera 😉

bazu-7351543

Ahora todas las fuerzas encaradas a la organización de #Roures2015

Sales: 226

Geles: UP! Victory Endurance

Zapatillas: Hoka Rapa Nui

Calcetines: Desafio Lurbel

Portadorsal: Spibel

Malla: 2XU

Compresivas: 2XU

Bastones: Ultra Z Black diamond